Els mercats globals van experimentar un començament turbulent el 2026, ja que l’escalada de les tensions geopolítiques a l’Orient Mitjà es va convertir en el principal factor determinant dels resultats de mercat. Un context econòmic inicialment favorable es va veure ràpidament eclipsat a finals de febrer per la forta escalada del conflicte que va involucrar l’Iran, fet que va alterar de manera significativa el sentiment dels inversors i va desencadenar un marcat entorn d’aversió al risc a totes les classes d’actius durant el març.
El conflicte va tenir implicacions immediates i d’ampli abast per als mercats, principalment a través de l’augment de les preocupacions sobre el subministrament energètic global. La posició estratègica de l’Iran i la seva capacitat per influir en el trànsit a través de l’estret d’Ormuz van generar temors d’una interrupció material dels fluxos de petroli i gas. Aquests riscos es van reflectir ràpidament en un fort augment dels preus de l’energia, en expectatives d’inflació més elevades i en una incertesa creixent a les cadenes de subministrament globals. Com a resultat, les primes de risc van augmentar als mercats i les valoracions dels actius es van veure pressionades.
Els mercats de renda variable es van debilitar de manera significativa a mesura que s’intensificava el risc geopolític. La renda variable global va caure amb força al març, amb l’MSCI World cobert a euros registrant un descens del 5,9%, reflectint una venda generalitzada impulsada per taxes de descompte més elevades i una menor apetència pel risc. L’augment dels preus de l’energia va intensificar les preocupacions inflacionistes existents, especialment als mercats desenvolupats, fet que va portar els inversors a reavaluar les perspectives de creixement i beneficis. Es va incrementar el posicionament defensiu, mentre que segments del mercat prèviament resilients van tenir dificultats per suportar l’impacte combinat d’una incertesa més gran i l’augment dels costos.
Els mercats de divises van tenir un paper clau en la configuració dels resultats per als inversors amb base en euros durant aquest episodi de tensió als mercats. A mesura que augmentaven les tensions geopolítiques, el dòlar nord-americà es va enfortir de manera notable, apreciant-se un 2,5% davant l’euro al març, ja que els inversors van buscar actius refugi. Això va proporcionar una compensació significativa per a les exposicions globals sense cobertura, posant de manifest la importància de la dinàmica canviària i el paper del dòlar nord-americà en períodes de risc geopolític agut.
Els mercats de renda fixa també van reflectir les implicacions inflacionistes del conflicte. Les rendibilitats del deute sobirà van augmentar amb força a mesura que els mercats incorporaven riscos d’inflació més elevats derivats de l’encariment de l’energia. Durant el març, les rendibilitats a 10 anys van augmentar en 35 punts bàsics als Estats Units i en 34 punts bàsics a Alemanya, cosa que va donar lloc a rendibilitats negatives per al deute públic, especialment a Europa. Els mercats de crèdit es van mostrar relativament més resilients, recolzats per nivells de rendibilitat total encara atractius, tot i que els diferencials es van ampliar de manera moderada en línia amb l’entorn general d’aversió al risc, mantenint-se per sota del nivell de 100 punts bàsics.
Els bancs centrals van respondre amb cautela davant l’evolució de l’entorn econòmic. L’increment dels preus de l’energia va complicar les perspectives d’inflació en un moment en què l’impuls del creixement ja s’estava moderant, fet que va portar els responsables de política monetària a adoptar un enfocament més dependent de les dades. Les expectatives d’una relaxació de la política monetària a curt termini es van reduir, ja que els mercats van reavaluar l’equilibri entre els riscos inflacionistes i la desacceleració de l’activitat econòmica com a conseqüència del conflicte.
En l’àmbit dels actius alternatius, les repercussions del xoc geopolític van ser més heterogènies. Els actius reals amb fluxos de caixa lligats a la inflació, en particular les infraestructures i els actius relacionats amb l’energia, es van beneficiar de l’augment dels preus de les matèries primeres i de les seves característiques de cobertura davant la inflació. Per contra, els sectors més sensibles a les condicions de finançament i a les expectatives de creixement, com l’immobiliari tradicional, van continuar sota pressió, ja que l’augment de les rendibilitats i la incertesa més gran van pesar sobre les valoracions.
En conjunt, el primer trimestre del 2026 va suposar un clar recordatori de la rapidesa amb què els xocs geopolítics poden redefinir la dinàmica dels mercats. L’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà va actuar com a catalitzador d’expectatives d’inflació més elevades, d’un augment de les rendibilitats i d’una àmplia revaloració del risc a totes les classes d’actius. Si bé els fonaments a llarg termini continuen sent favorables en diverses àrees, la visibilitat a curt termini s’ha deteriorat de manera significativa, cosa que reforça la importància de la diversificació, d’una gestió del risc disciplinada i d’una acurada consideració de les exposicions geopolítiques en la construcció de carteres.
En aquest context, el Fons de Pensions Caixa 2, F.P. va registrar una rendibilitat del -1,6% en l’any fins a finals de març i un rendiment positiu a un any del 7,6%. En un horitzó de cinc anys, el fons va assolir una rendibilitat anualitzada del 4,5%, situant-se lleugerament per sota de l’objectiu a llarg termini del 5,4% (Euríbor + 3,5%). És important destacar que el fons continua situant-se entre el 5% dels fons de pensions a Espanya amb millor rendibilitat tant en períodes de cinc com de deu anys dins dels Sistemes d’Ocupació i Sistemes Associats. Aquest rendiment consistent posa de manifest la resiliència i l’eficàcia de la seva estratègia d’inversió a llarg termini.
En resum, el Fons de Pensions Caixa 2 va continuar registrant avenços al llarg del 2025 i a començaments del 2026, assolint resultats alineats amb els seus objectius malgrat un entorn de mercat complex. Amb uns mercats que previsiblement continuaran sent dinàmics i sensibles tant a la política monetària com als esdeveniments geopolítics, les perspectives a mitjà i llarg termini continuen sent favorables per als inversors ben diversificats. L’historial de resultats consistent del fons reforça la solidesa del seu enfocament per a la generació de valor a llarg termini.